sons compartits és el primer poemari del músic, escriptor i editor valenciá Josep Lluís Galiana. Amb aquest volum, EdictOrália enceta una nova col·lecció dedicada a la poesia. Sense un nítid fil conductor, encara que sí amb algunes línies melódiques recurrents o alguns motius i temes recursius, aquesta selecció de poemes, textos i pretextos fa partícip al lector d’una experiéncia sonora, quasi musical. El seu carácter fragmentari no és una casualitat, més bé és el resultat d’una no intenció, d’una hibridació de géneres, d’una atzarosa manera de viure l’escriptura, d’una necessitat d’experimentar amb les sonoritats. "I és que Galiana ha escrit els seus sons com un llibre incomplet i desordenat, assegura Maria Tomás Garcia en el seu próleg, com correspon al jugador lingüístic sense por a la paraula i contra el temps del fonema sense frontera. Eixe baix continu en una obra amb la qual vol enganyar-se el aixó diuen que va ser i era. Una qüestió de valor. Ni pentagrama, ni poesia, ni dibuix ni assaig."També proposa sons compartits una série de llocs comuns, de figures culturals i artístiques transversals, compa
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
