A Les veus de Marráqueix Elias Canetti ens descriu d’una manera atípica el viatge que va fer a aquesta ciutat l’any 1954. Al llarg del llibre, Canetti fa aparéixer les idiosincrásies, trets i gestos d’una tradició que ell no coneixia a partir de diverses imatges i retrata els múltiples vessants d’aquesta ciutat.Les veus de Marráqueix és el resultat de confrontar-se amb una realitat que no és la própia, a partir de tenacitat d’observar les peculiaritats que s’amaguen en un món desconegut; és el testimoni d’un viatger que va mirar de captar l’essencial d’un món desconegut parant atenció als sorolls, els rugits, els brams i les veus d’una ciutat efervescent. dosi d’optimisme poc habituals en l’autor austríac. Evidentment, a El nebot de Wittgenstein no hi manquen les bufetades a un estament polític i cultural austríac fútil, esclerótic i anestesiat (els lectors catalans no tindran gaire dificultats per trobar-hi equivaléncies ben properes).Es sabut que la prosa de Bernhard conté volgudament una musicalitat gairebé impossible de traslladar a un altre idioma. El nebot de Wittgenstein va ser traduït al catalá
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
