Terriblement afectada per la mort del seu germà pilot en un accident dÆavió, Florbela Espanca escriu aquests relats carregats de misticisme i melancolia. La visió aclaparadora de la mort porta una de les més aclamades poetesses de Portugal a un estat dÆextrema sensibilitat, que plasma en un text dÆuna bellesa profunda, on les ànimes leviten i els morts no acaben de morir del tot. Sembla un text escrit des del més enllà. Davant nostre sÆobre un portal que desdibuixa les fronteres entre els dos mons i transita a poc a poc cap al destí ineludible