Fernando R. de la Flor, catedrátic de literatura espanyola a la Universitat de Salamanca, ha elaborat l?aproximació global al barroc hispánic més complexa i suggerent dels darrers anys. Ara enfoca el quadre amb la llum negra de la melangia. Recolzant-se en un concepte que, des d?Aristótil, s?utilitza per descriure les persones i els personatges del geni individual, l?autor dissecciona amb el discurs apassionat que el caracteritza tota una época brillantíssima. Travessa les seves págines una precisa idea de la melangia al segle xvii hispánic, filla del desengany i d?un horitzó col·lapsat. Aquells esperits abocats al llenguatge i estancats en la inhibició del món ens han llegat textos i imatges d?una estética que avui ens fascina peró d?una ética que, ja essencialment incapaços de compartir-la, ens incomoda: qui sap si mai podrem tornar a veure l?ángel savi i greu de la melangia sense arruixar-lo d?una galtada.
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
