Aquesta obra és un recorregut pels diferents accents de l’ebrietat xinesa, una tradició mil·lenària que el segle passat també va interessar els poetes catalans. Conté trenta-tres poemes i fragments filosòfics sobre l’ebrietat directament traduïts del xinès per Manel Ollé, al costat de tres poemes, també ebris, versionats per Marià Manent, Josep Carner i Joan Ferraté.